Senyor presi… tinc gana…!!!

.

Una carta desesperada al molt honorable presi del pais, Sr. Espardenyer, al que jo anomenaré Sr Espardenya:

Sr. Espardenya. Davant l´actual conjuntura de crisi generalitza mundial, i encara més greu en aquest pais de pandereta, m´adreço a vostè perquè aquesta situació està acabant amb mi. Tinc 5, no una, ni dues, ni tres, ni tan sols quatre… no!!! Cinc boques que alimentar… Bé jo només en tinc una, perquè si en tinguessi 5 em forraria anant per aquestes cadenetes de televisió de poca monta on fan aquests programes de me… que volten per aquí… Primer surtirien els típics homenets dient que la seva dona no els fa el dinar com deu mana… Després la típica gorda que demana perdó a la seva amiga i jo després ensenyant les meves 5 boques… Em presentaria a tots els concursos de menjar més ràpid que ningú més i guanyava de calle…
Bé senyor Espardenyota, perdó, Espardenya, no em distregui… Volia dir que tinc 5 criatures per alimentar. Formem part del col.lectiu que anomenariem família nombrosa (espero no haber de fer-li classes de matemàtiques…)


A veure si pensa fer quelcom per ajudar a alimentar als meus petits, i també de pas m´ajuda a mi, que jo també m´he d´alimentar, no? “tengo hambre”. Sé que no s´ho creu, perquè vosté no és home de paraula, però no tothom és igual… o sigui que li adjunto una fotografia amb els 5 pobrets… Li dono una pista de les necessitats que farien falta per afrontar una crisi com aquesta: Necessitaria un palacete a la Provence francesa, així tindriem un sostre on poder tindre els meus petits, un Cascadillac per poder transportar-los i 8000 milions d´euros en un compte a Suïssa per tal que no haguem de patir altres dificultats econòmiques. Moltes gràcies senyor Sapatilla, perdó, Espardenya... Esperarem impacients els seus ajuts...



(carta enviada uns dies més tard, setmanes, perquè en aquest pais, els ajuts van tant poc a poc...):

Moltes gràcies senyoret Espardenya. Estem profundament agraïts tan jo com els meus cinc petits, pel seu ajut de 300 grams de pinso, galetes caducades i besugo podrit... Li envio una fotografia per a que vegi amb quina gran emoció estan devorant els ajuts socials que el govern otorga a les famílies nombroses... Atontadament, perdó atentament... 6 boques que clamen txitxa (o chicha...)

Veient els resultats, passo de demanar per la meva mascota... Veien que en aquest pais els ajuts no arriven, millor és procurar-li´s un futur millor amb els estudis... Si vol li envio i el pot possar en alguna cartera ministerial. Sincerament, crec que ho podria fer millor, cosa que no costa gaire... A més crec que dóna millor imatge que segons qui... És més mono i sempre podria amenitzar les tortuoses i vomitives sessions parlamentàries amb música tipus xaranga... Sap interpretar aquella cançó que cantaven els pallassos de la tele, i aquella que diu " vamos a contar mentiras..."
Bé confio en que faci l´esmentat fitxatge, surtirà guanyant... Fins aviat senyor Espardenyota. Un altre cop atontadament, ai, perdó atentament, un munt de boques i bocotes...

L´alcohol i les seves conseqüències

“Osti tu. Quin fart de foter-li ahir. Avui estic petat”. Aquest és un comentari molt típic i lamentable que es fa molta gent. Claro!!! Tota la nit cubatilla per aquí, cubatilla per allà, fotent-li sense coneixement i l´endemà no hi ha qui ho suporti. Sempre xumant per tal de treure la part més bestiota d´un mateix. Sempre al costat de la barra dient amb la veu cazallera, la boca torta i fent-se el graciós: “camareraaaaa un altre Brugal, però aquest amb poca coca cola, que la coca cola em senta molt malament, i per al meu amic un anís del Mono”.

Arriva la cambrera i diu: “noi com no et treguis l´espartenya de la bocota no farem res… A més, fas pena i pudor. Val més que vagis al vàter i et fotis un glob de la tassa del cagadero! T´has vist la fatxa que fots?” “Quina cambrera més simpàtica que tenen en aquest barot!!”

Llavors l´individu en qüestió torna a l´atac: s´encara cap a una altra pobra víctima, i ella que ja el veu vindre, fot el camp. Enganxa a una altra tia que volta per allà i li diu: “euusdwd2df nnmidwlemuuu ñpsteef amb madaleneeees, hip!”. Ella queda estupefacta, no sap si és finlandès o idiota… i el que és pitjor, les apestoses bafarades que sempre acompanyen aquestes escenes. La pobra tia no en té prou aguantant les animales que li diuen sinó que encara ha de suportar una pudorada que no hi ha Cristo que la aguanti (la tia pensa: este tío huele a demonios). Allò que si hi haguessin 4 tocinos a la vora fugirien corrent de la pudorota…

Un ho veu molt bonic en aquells moments d´eufòria, però no ens enganyem, l´alcohol ens ho fa veure (i beure) tot distorsionat. Provoca que les coses es vegin doblades doblades, hip!! Aquí teniu un exemple. Si mireu la imatge en condicions normals (com Déu mana) veureu una filera d´ampolles. Si anéssiu beguts veurieu la imatge borrosa i doble. Vaja! Que sou tots una colla de borratxos i sempre aneu petots.

Sóc un Bestiota

Aquí tenim un parell de retrats de l´Agamenon, creador de tot això. Només un paio amb un aspecte tan lamentable és capaç de fotre aquestes cosotes per internet. Hi ha altres imatges, una feta en un fotomaton quan va pujar l´Everest (va ser el primer en pujar un fotomaton a l´Everest), una altra fotent un calvo (no un clavo), però no les trobo interessants.

.

Mirant per l´àlbum familiar que vaig trobar amagat per les masmorres van aparéixer algunes joies. Una d´elles és quan l´Agamenon tot just surt de l´ou. Crec qué afortunadament és un document únic (aviat les veurem publicades per Telecino). També tenim una altra imatge patètica; es tracta de l´Agamenonot fent un exercici d´equilibris amb un got de birra un dissabte per la nit. Aquí estan. Aviso que les imatges són molt fortes i poden produir greus conseqüències a la salut. Si esteu menjant acabeu de menjar tranquilament, bon profit, i mireu després d´haber fet la digestiu, per si de cas... I aviseu un metge!

GALERIA D´ART CONTEMPORANI

Com be diu el seu nom, aquest és un apartat dedicat a l´art. M´havia proposat a pintar una sèrie de quadres, però el Parkinson no em permet (No confondre-ho mai amb Parkingson: malaltia apareguda a finals del segle XX, que produeix grans tremolors en tot el cos als bojos del volant, cada cop que aparquen el seu cotxe). En canvi, alhora de beure algun còctel no em tremola res. Quines coses, no ho entenc, però be… a lo que anava; que convido a qualsevol valent que no li tremoli el pols (almenys) per a que faci alguna aportació no interessada. També si vol aportar quartos serà molt ben rebut i ben benvingut!!!

Estampida de caracoles.
Luna reflejada en un bidet.
Ostras comiendo bocadillo de morcilla en Soria.
Discusión entre gorriones y una trucha.
Plato de lentejas tocando el violin.
Camello contemplando un campo de remolacha.
Sifón con olivas en un paisaje lunar.
Mar enbravecido en Ciudad Real.
Ciclogénesis coaxial en el congreso.
Campeonato de fútbol en un campo de melones.
Lombrices jugando al póker.
Lucha titánica en un aseo.

Rebuzno monumetal en la ópera.
Niña comiendo bellotas.
Casa adosada en un rascacielos
Manada de ñus en Central Park.
Botijo meditando sobre el cultivo de los rábanos.
Ramsés II haciendo surf en Albacete.
Idilio de una jirafa con un pato en las Molucas.
Desembarco monumental en un sofá.
Tortura televisiva un domingo por la tarde.
Ballena haciendo malabares en las Ramblas.
Merluza tomando un refresco de tortilla.
Napoleón, Atila y don Pinpón en Jeep.
Odalisca comiendo un pastel de garbanzos.
Curva peligrosa en el espacio intersideral.
Sonrisa de un jabalí con cosquillas.
Pesca de altura en el río Francolí.
Mosca del vinagre haciendo sudokus.
Anciano paseando en un atardecer en Saturno.
Mosquito acóbata con traje de buzo.
Sardinas en lata jugando la Superbowl.
Barco merlucero en Mongolia.
Primer ministro comiendo un frankfurt.
Oscuro amanecer bajo el mar andorrano.
Reina de corazones haciendo la esquina.
Hipopótamos volando en un vaso de anís.
Cruce de caminos sideral.
Pelota de ping-pong en la trompa de Eustaquio.
Galápagos jugando al mus.
Gran baile de etiqueta de un gusano con fiebre amarilla.
Oreja sorda con caries.
Batalla naval en una botella de cazalla.

Diccionari enciclopèdic d´ilustres i estrellats de la música contemporània i estridenta.

Do (de pit): Dóna caracteritzada per tindre uns popots molt afavorits.

Re: Segona nota musical de la qual ningú espera cap cosa./ És lo que fa qualsevol individu de vida nocturna quan entra a atacar a una tia de Lleida.

Mi: Tercera nota musical. Es caracteritza per ser molt egobestiota i no mirar mai pels demés.

Sol: Cinquena nota musical. Els paios la utilitzem sempre per definir la nostra situació personal.

Sol-la: Composició de dos notes musical que no s´ha donat mai. No existeix, igual que els billets de 500 euros.

Si: setena nota musical. Els tios la escribim sempre amb accent,. Elles sempre utilitzen la forma no accentuada.

La-mi-do: Notes en estat d´èxtasi després d´haber anat de putes./ Estat en que queda un Calippo que quita el hipo quan se li treu tot el suc.

Laredo: Festa que fan 3 notes musicals molt calentes en certa localitat de Cantàbria.

Si fa sol: bonica composició de 3 notes que s´ajunten i fan un menage à trois sempre que les condicions climatològiques ho permetin. Millor en cap de setmana i vacances. Mai en horari nocturn.

Si mi la mire: Fantasia musical que té qualsevol que es creua pel carrer amb una “maciza”.

Si mire mi la fare sol: Combinació malaltissa entre un que s´exita quan és observat per un altre. Simplement lamentable.

Lo: No és cap nota, però si ho fos podriem crear el mot falo.

Mi ssi: És la versió musical d´un extraordinari jugador del Barça. Ho havia de possar. Si no ho faig revento. Està de moda i tothom en parla.

.

TRACTAT TEÒRIC DE L´ECOÑOMIA PRÀCTICA APLICADA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN UNA CONJUNTURA ADVERSA.

L´ecoñomia és la ciència que estudia la relació de possessió que hi ha entre certa part del cos femení (o femella en cas de les bèsties) i l´altra part implicada, que sempre admetrà que és de la seva propietat i dirà allò de “es mia”. Actualment el cicle ecoñòmic és descendent, això vol dir que baixa l´oferta d´aquesta part femenina (quina putada). Alhora fonts informatives col.laboradores amb la nostra redacció constata que la demanda està augmentant, i és que la gent ja no s´aconforma en veure l´Aramis Fuster per la televisió (és que hi ha massa guarro per ahí). Tot això junt fa que els preus pugin d´una manera incontrolada (molta inflació) en una època on diuen que l´economia internacional no va bé (un altre dia parlarem d´això). Aquesta inflació provoca un descontentament generalitzat. A veure, cal ser sincers i a la gent que li pugin el preu del pa, de la llet (i la mala llet més barata) i del gasoil tant se li´n fot, però que pugin els preus dels patacons ho veuen com una cosa inconcebible i que pot portar a aquest pais a la decadència total. El que hi hagi un president que faci sabates (Sb) i sigui un sabatot tira que te va, però aquesta crisi ecoñòmica pot acabar amb qualsevol espectativa de tota la demanda i tota espectativa de qualsevol demanda (toma frasecita).

És molt habitual sentir la proposició “la ecoñomía y no de otro”. Que n´és de sabi el refranero popular. Lo que no diu és que “el otro” pot ser no pensa lo mateix sobre l´ecoñomia d´un tercer. En aquest pais de chufles i pandereta es tercia molt el mirar l´ecoñomia aliena i alhora que no li toquin la seva. A això se li diu comunisme… però a qui l´importa el comunisme!

Les potències ecoñòmiques s´afanyen a mirar cap a dalt i dir “pues sí”.

Espero que hagi quedat ben clar aquest tema que actualment està tant de moda i porta tants maldecaps a la gent de peu. La gent de cotxe no té aquest problemes. Més si és de gama alta. Cal afegir que els cotxes es qualifiquen amb el concepte gama. En el cas de les putotes el terme és standing.

En qualsevol secció d´una Redacció es dóna la possibilitat que el lector pugui aportar sobre el tema i debatir-ho. Aquest no és lo cas, ja que tot lo exposat en les ratlles superiors és quelcom que no admet cap mena de dupte i és una veritat absoluta; una, grande (el tamany sí importa) y llibre (la “l” del teclat a vegades em falla. He dit falla,fale?). Au, siau!

En vermell tenim la corba de la demanda.

En blau la corba de l´oferta.

En verd les corbes perilloses. Piensa en verde.

Estava mirant el gràfic i m´està recordant un quadre del miri miri Joan Miró. L´anomenaré “Oreja sorda con caries”.

.

LO CONTAINER DE LA BASURA

.

Aquesta és una secció, igual que la resta del blog, sense cap mena de sentit, No obstant fins i tot de la brossa li treurem un suc. Aquest article conté les paraules més utilitzades del planeta, agrupades pel seu significat. És el vocabulari imprescindible que tota persona del món executiu i empresarial usa o hauria de conéixer (vaja, que és un buscador intel.ligent). Amb aquestes paraules pretenc que qualsevol que busqui per buscador (valgui la rebuznància… jajajaja) acabi sent presa del meu blog i vagi a parar per aquí…

Avís als ecologistes i al tripartit i a tota aquesta mena de gent…: La brossa del contenidor no està reciclada. Està tot barrejat sense triar. Que no nos pase na…



NASA, OTAN, PSOE, TIA; camarero una de calamares; no hay crisis, Gabi, Miliki, Fofito, Bush; muuuu!; me duele la oreja izquierda; Carrillo Caponata Fraga y otros trastos; puaj!; Angelina Jolie, Richard Gere, Pajares; coco, coca, caco, caca; Carmen de Mairena; Maradona,Guardiola, hucha; Frank Jones, PacoJones, Obama; una mosca en la sopa, supercalifragi…; tetas, culo, nabo; sal y pimienta; sal que pesas; regadera; tortilla, flamenco y torero; pim pam pom; Kennedy, N.Y. , el oso Yogui, ju ju juiiiii!!!!; cocaina, heroína, aspirina, F. Ibáñez, gràcies; picoleto; carbassó, ZP, asno; mooooc!; Ferrarri, Porsche, carromato, BMW; coyuntura económica, inflación subyacente, bueno bonito barato; zapatillas; noticias; sex, porn, iglesia; Solbes, Pinoccio; muuuuuu!!!! chicha; Osama Bin Laden; Os ama ella; Nadie os amará; Raphael; Rappel; granuja; canalla; caradura; santo, san, Santander, sanguijueeeeela; PC, IPC, PSC; un ñu salvaje; mi mama me mima; Anacleto, Pink Panther, Esperanza Aguirre, Mortadelo y Filemón; rebuznar, Aznar, guerra, golfo, golfa; Reus, París, Londres; Golden gay, San Francisco; váyase señor González;Champions, champignons; bang!!!!; mummy, momia, duquesa de Alba; Rajoy, rajote, Quijote; Holocaust, horror, terror, salsa rosa; em pica el sobaco; Alí, Ala, allí, allà; minister, monster; el Zorro y la… guineu;