La trista creació del bestiotablog i tota la parafernàlia que això porta (en castellà puerta)

.

...era un paio que estava sol, i avorrit, que digué: “què sol i avorrit que estic. No és bo que estiga sol ni avorrit“. Va començar a pensar i pensar i entre cervesa i cervesa i moments de foscor va veure la llum (també se la va beure)... I fou llavors quan al primer dia va decidir crear el blog. i va veure que allò era bo… o pot ser no tant com pensava... La veritat és que tant se l´enfotia i no va tindre cap mena de consideració vers l´espècie humana… i el paio es va quedar amb la conciència tan tranquila… i així fou com va sorgir la bèstia. I aquesta va haber de créixer i créixer. Va haber de superar tota mena d´adversitats fins i tot gana. Va patir 14 guerres mundials i 2 discos del Bisbal. Llavors l´insensible creador després de perdre una partida de tute digué: “He de fer que la bèstia s´estengui més enllà de l´horitzó. Més enllà de les muntanyes. Més enllà dels mars. Més enllà de la Seca, la Meca i les Valls d´Andorra.” Agafà la bèstia i... la va aparellar amb un pelícano... i veié que l´habia creat impotent. Fou aleshores quan van crear expressament una cosa que van anomenar Internet per a que es pogués desemvolupar. Així va ser la triomfal arrivada de la bèstia a internet.

Al crear aquest blog he pensar en el mal moment que passa avui en dia la decadent cultura que tenim. No em podia quedar amb els braços creuats, i és per això que he decidit anar a la nevera a buscar-me una birra.

Aquí parlaré de l´humor i per lo tant també del malhumor, que pot ser és algo que ens caracteritza més a quasi tothom (si hi ha hom que pensi el contrari que parli ara o calli per sempre).

També parlaré de música: “mi”. Mi és la tercera nota de l´escala musical (no confondre-la mai amb l´escala de color, ni menys encara amb la truita d´espinacs). És una nota musical que per sí sola tendeix a caure malament. Hi ha qui la troba molt egobestiota i que només pensa amb sí mateixa. Al pensar en sí mateixa el que fa és justament pensar amb “si”, la setema nota de l´escala musical i que no s´ha de confondre amb un poble de l´Empordà i que ara mateix no recordo el seu nom. Amb aquesta explicació des del bestiotablog vull defendre la pobra nota mi, que no sempre gaudeix d´aquesta oportunitat. Fins i tot els pederastres tenen advocats defensors, ja em diràs! (si no vols dir, no digos).

Un blog mai serà sèrio si no té una secció fixa de política. De fet, inicialment volia que el tema central del blog fos la política, però el saber veure que la política és un catxondeo em va fer decantar com a tema central l´humor. Aclarit tot això, no em queda res més que parlar de política:

Lliçó 1: “NS/NC”: És lo que la majoria de la gent contesta quan se li fa una enquesta de política. Per exemple en les eleccions. “Eleccions“: Mot d´origen xinés que en català és quelcom que fa molta gent (molta?). Si en lloc de molta gent, només ho fes un, llavors el terme correcte seria elecció, en singular. Ara tocaria parlar de l´humor, però és que no se m´acut res per dir.

.