Senyor presi… tinc gana…!!!

.

Una carta desesperada al molt honorable presi del pais, Sr. Espardenyer, al que jo anomenaré Sr Espardenya:

Sr. Espardenya. Davant l´actual conjuntura de crisi generalitza mundial, i encara més greu en aquest pais de pandereta, m´adreço a vostè perquè aquesta situació està acabant amb mi. Tinc 5, no una, ni dues, ni tres, ni tan sols quatre… no!!! Cinc boques que alimentar… Bé jo només en tinc una, perquè si en tinguessi 5 em forraria anant per aquestes cadenetes de televisió de poca monta on fan aquests programes de me… que volten per aquí… Primer surtirien els típics homenets dient que la seva dona no els fa el dinar com deu mana… Després la típica gorda que demana perdó a la seva amiga i jo després ensenyant les meves 5 boques… Em presentaria a tots els concursos de menjar més ràpid que ningú més i guanyava de calle…
Bé senyor Espardenyota, perdó, Espardenya, no em distregui… Volia dir que tinc 5 criatures per alimentar. Formem part del col.lectiu que anomenariem família nombrosa (espero no haber de fer-li classes de matemàtiques…)


A veure si pensa fer quelcom per ajudar a alimentar als meus petits, i també de pas m´ajuda a mi, que jo també m´he d´alimentar, no? “tengo hambre”. Sé que no s´ho creu, perquè vosté no és home de paraula, però no tothom és igual… o sigui que li adjunto una fotografia amb els 5 pobrets… Li dono una pista de les necessitats que farien falta per afrontar una crisi com aquesta: Necessitaria un palacete a la Provence francesa, així tindriem un sostre on poder tindre els meus petits, un Cascadillac per poder transportar-los i 8000 milions d´euros en un compte a Suïssa per tal que no haguem de patir altres dificultats econòmiques. Moltes gràcies senyor Sapatilla, perdó, Espardenya... Esperarem impacients els seus ajuts...



(carta enviada uns dies més tard, setmanes, perquè en aquest pais, els ajuts van tant poc a poc...):

Moltes gràcies senyoret Espardenya. Estem profundament agraïts tan jo com els meus cinc petits, pel seu ajut de 300 grams de pinso, galetes caducades i besugo podrit... Li envio una fotografia per a que vegi amb quina gran emoció estan devorant els ajuts socials que el govern otorga a les famílies nombroses... Atontadament, perdó atentament... 6 boques que clamen txitxa (o chicha...)

Veient els resultats, passo de demanar per la meva mascota... Veien que en aquest pais els ajuts no arriven, millor és procurar-li´s un futur millor amb els estudis... Si vol li envio i el pot possar en alguna cartera ministerial. Sincerament, crec que ho podria fer millor, cosa que no costa gaire... A més crec que dóna millor imatge que segons qui... És més mono i sempre podria amenitzar les tortuoses i vomitives sessions parlamentàries amb música tipus xaranga... Sap interpretar aquella cançó que cantaven els pallassos de la tele, i aquella que diu " vamos a contar mentiras..."
Bé confio en que faci l´esmentat fitxatge, surtirà guanyant... Fins aviat senyor Espardenyota. Un altre cop atontadament, ai, perdó atentament, un munt de boques i bocotes...