DICCIONARI ETIMOLÒGIC DE POBLES I ALTRES AGRUPACIONS HUMANES

Ja de petit (va haver un temps abans de ser gros, que vaig ser petit, fins i tot en la meva mesura. Ara faig una 40-42) tenia el gusanillo de saber el perquè un poble s´anomena d´una manera i no d´una altra. Vaig decidir anar poble per poble, vila per vila i vaig fer una compilació. Aquí la teniu. No està ordenada alfabèticament, però és que els pobles tampoc se situen al mapa alfabèticament…!!!! No? (De petit també tenia el gusanillo de saber com es feien els billets d´Euro, quan encara no s´havien inventat, però això no ho explicaré aquí…)

Rubí: Localitat del Vallès Occidental famosa pel seu glamour i pedres precioses.

Terrassa: Població del Vallès Occidental. La seva major superficie es trova en àtics i primera planta.

Man resa: Capital del Bages, caracteritzada per la gran quantitat de varons anglesos que van a missa.

Viladecans: Població del Baix Llobregat candidata a celebrar la pròxima Pirena.

Viladecavalls del Vallès: Població del Vallès famosa per les seves curses als hipodròms.

Tona: Poble d´Osona. El seu pes és de mil kilos.

Aitona: Població del Segrià incapaç d´aguantar mil kilos./ Població on va a queixar-se la gent de Tona.

Soses: Població del Segrià on les dones són molt avorrides.

Cervià: Localitat de les Garrigues amb una forta immigració d´una zona de l´antiga Iugoslàvia.

Lloret de Mar: Població de la Selva on dos lloros es van enamorar i van decidir tenir el seu niu enmig del mar.

Canet de Mar: Població del Maresme on dos gossos es van enamorar i van decidir tenir la seva canada.

Olot: La Garrotxa. Qui no carda a Olot no carda enlloc.

Espot: Poble del Pallars Sobirà. Allà sí es pot cardar. Hi van la gent d´Olot que no pot.

Tornabous: Població de l´Urgell. La seva principal activitat és el turisme en massa dels bòvids. En castellà s´anomena Vuelvebueyes.

Os de Balaguer: Població de la Noguera. És el cementiri natural de Balaguer. En castellà Hueso de Balaguer.

Calladrons: Poble de la Baixa Ribagorça aragonesa, que rima amb torrons, canalons i co…ses semblants.

Saldes: Berguedà. Població molt turística en època de rebaixes.

Ultramort: Població del Baix Empordà on la gent es mor 2 cops. Té un turisme que sí que és cosa de l´altre món.

Ripoll: Capital del Ripollès. La seva dona s´anomena Ripolla.

Tremp: Capital del Pallars Jussà. Li agrada estar sempre amb la seva dona.

Ripollet: Població del Vallès oriental fill del Ripoll.

Banyoles: Capital del Pla de l´Estany, caracteritzada pel llibertinatge i adulteri de la seva gent.

Igualada: capital de l´Anoia que no destaca cap cosa per sobre d´una altra.

Vic!!!: Quina alegria. Me n´alegro molt.

Cardona: Població on les dones porten la iniciativa sexual. És el somni de qualsevol home. No diré on és per no donar pistes a la competència masculina.

Cardedeu: Població del Vallès Oriental on la gent quan es fot calenta se...se...se s´enganxa al parlar.

Moià: Població del Bages. Cuna de tennistes.

Montmeló: Població del Vallès Oriental famosa per un circuit on corren els melons de l´Alonso, L. Hamilton, M.Schumacher...

Ascó: Població de la Ribera d´Ebre que té una central nuclear que fa fàstic.

La Granja d´Escarp: Població del Segrià, en la confluència del riu Segre amb el Cinca. 38,7 Km quadrats i població de 1.100 habitants. No diré res més perquè no vull enemistar-me amb cap habitant...

Falset: Capital del Priorat on la gent no és de fiar.

Roses: població de l´Alt Empordà. La seva població és molt romàntica i les noies gasten molta aigua oxigenada.

Caldes de Malavella: Població de la Selva on semple m´aglada anà a folnicà i que m´encanta que m´ho diguin i lecoldin.

Berga: Capital sexual i viril del Berguedà. Famosa pel gran monument que hi ha en el centre del poble. És la meca de les dones.

Sidamon: Pla d´Urgell. Lloc on es va donar la primera víctima d´una greu malaltia.

Espluga Calba: Lloc de les Garrigues famosa perquè tots els seus varons pateixen alopècia.

Conesa: Población de la comarca de la Conca de Barberà. Provincia de Tarragona, donde los hombres estan con una mujer en concreto y no con otra!!!

Vilafranca del Penedès: Capital d´una comarca on la gent no fantasmeja ni menteix mai sobre el tamany de les coses.

El Penedès: Comarca caracteritzada per la importància que se li dona a certa part del cos de l´home.

Gelida: Poble de l´Alt Penedès on les dones són molt fredes. (apart de les de Lleida)

Ulldeconya: Població del Montsià que no és de fiar per la gran quantitat de bromes que fan.

Bagà: Localitat del nord del Berguedà. Famosa per les seves protestes sindicals. És el somni del Cándido Méndez i altres vividors. Allà ningú pega brot.

Cadaqués: Població de l´Empordà on els pintors es col,locàven amb formatge abans de pintar un quadre.

Breda: Població de la Selva famosa per un quadre que va pintar Velázquez amb molts cavalls i moltes llances.

Esparreguera: Baix Llobregat. És allà on van a fregir quan a la gent els engeguen.

Valls: Capital de l´Alt Camp, però que està situada abaix al fons.

Arròs: Poble del Pirineu aranés famós pels seus conreus de gramínies.

Les Bordes: Poble de la Val d´Aran on les dones són de molt mal tractar. (millor no fer cap comentari per a no liar-la més…)

Martinet: Localitat de la Cerdanya. És allà on el fill de Sant Martí es va rentar per a seguir el camí.

Figueres: Capital de l´Alt Empordà. Famosa perquè la gent dorm en les copes dels seus arbres.

Barruera: Capital de la Vall de Boí. Tenen unes esglésies molt famoses, boniques i fines. Tenen unes dones molt poc fines.

Torrefarrera: Segrià. Poble on hi havia una masia famosa per les seves festes i orgies.

Montgai: Poble de la Noguera on hi ha una muntanya on els tios paren molt de compte al seure-hi al damunt.

Montgarri: Poblet de l´Aran on hi ha una muntanya molt bruta per les tifes de vaca i dels tocinos.

Cubelles: Població del Garraf. És la dona de Cubells.

Cubells: Població de la Noguera. No veuen de garrafon. És el marit de Cubelles.

Fonteta: Poble del Baix Empordà (existeix, no me l´he inventat, vale?). És un poble on els homes s´amorren i beuen sempre xuclant, mai en un got…

Castellserà: Localitat de la Noguera. És un poble que té projectada una construcció des de fa segles i on la gent diu que aquest any l´iniciaran. Les dones embarassades d´aquesta població, no es pregunten si serà nen o nena, perquè ja saben la trista i monstruosa resposta...

Tavascan: Població del Pallars Sobirà on els gossos no tenen mesura amb la salsa tabasco.


Fontcoberta: Poble del pla de l´Estany on plou molt i la gent no vol mullar-se mentres beu.


Serós: Poble del Segrià famós perquè les seves noies tenen el seu... dellonces gros. (censurat)


Talamanca: Població salmantina del Bages on la seva població ha perdut les seves mans perquè les han podades.


El Pont de Bar: Localitat de l´Alt Urgell on la gent cada cop que creua el pont passa per dins del bar del poble i s´empeta.


Perafort: Població del Tarragonés on el sector més important no és el petroquímic, sinó l´agrícola. Concretament usen peres com a arma “arrojadiza” contundent


Son del pi: localitat del Pallars Sobirà on la gent fa la migdiada enmig del bosc. Alhora, els arbres dels seus boscos també dormen.


Toses: Población gerundense en la comarca del Ripollès famosa por sus achaques. Tiene un cuello muy resfriado llamado collada de Toses.


Albi: vi i al pa, pa. És el paradís dels someliers i dels bons bebedors. Per cert està a les Garrigues, però això no té cap importància.


Cunit: Poble del Baix Penedès. Cuna de periodistes.


Pallejà: Població del Baix Llobregat on fa molts anys algú es va masturbar en solitari.


Les Avellanes: Localitat de la Noguera dedicada als monocultius intensius d´avellanes. Té una gran rivalitat amb localitats com l´Ametlla del Vallès o l´Ametlla de Mar.


L´Ametlla de Mar: Població del Baix Ebre famosa per les grans extensions d´ametllers enmig de la mar.


El Perelló: Localitat del Baix Ebre. Rima amb camió, amb rovelló i amb co…ses semblants.


Vilademuls: Poble que… això… No em posaré amb la seva gent tant intel.ligent...


Hostalric: Localitat de la Selva on van saber treure molt profit de la gent que anava de pas.


Sant Joan de les Abadesses: Poble del Ripollès on un tal Joan tenia una abadia amb 3000 dones, totes per a ell. El van fer Sant. Va ser una font d´inspiració per a un tal Berlusconi.


Cardó: Pueblo tarraconense que aun se vanagloria de un pasado sexual mucho mejor.


Alforja: Baix Camp. Va ser on van trobar les alforges perdudes de Jesucrist.


Conques: Poble del Pallars Jussà singular perquè són les dones les que tenen dificultats per a trobar parella.


Castellfollit de la Roca: Poble de la Garrotxa que …hummmm! No se m´acut res…


Salou: En castellà Salhuevo. Poble del Tarragonès famós pel seu turisme CULinari i també pel gastronòmic.


L´Escala: Poble de l´Alt Empordà on la seva població és molt aficionada al póker.


Sant Llorenç de la Murga: Poble de l´Alt Empordà on la gent és molt aficionada a donar-se la tabarra els uns als altres.


Cervesa: Capital de la Segarra on es dediquen a fermentar els cereals i agafar cogorces impressionants.

Centelles: Localitat d´Osona on sempre fa mal temps.

Sant Cugat: Bonica població del Vallés Occidental. Millor no dir res més.

Sant Pere de Birres: Localitat del Garraf on cada cap de setmana es fan grans farres de cervesa de garrafon.

Malpàs: Poble de l´Alta Ribagorça. La seva gent no es fia quan camina.

Boi: Pueblo de la Ribagorza catalana que acude raudo cuando le llamas.

Tivissa: Població de la Ribera d´Ebre que es localitza a les Illes Balears.

Les Planes d´Hostoles: Localitat de la Garrotxa que es refereix a un tipus de noia en concret.

Montesquiu: Municipi molt il.lustre del Ripollès del segle XVIII.

Barberà del Vallès: Població del Vallès Occidental encarregada de cuidar la imatge de tota la comarca.

Mataró: Capital del Maresme que fa 42 km 195 metres.

Avià: Poble del Berguedà que és la mare dels pares.

Vila-rodona: Poble de l´Alt Camp que equidista d´un punt central. Si es mira en un mapa veurem que està marcada amb una rodoneta. D´aquí li ve el nom.

Aiguamúrcia: Població de l´Alt Camp que sempre s´ha manifestat a favor del trasvassament cap al sud de la península Ibèrica.

Banyeres del Penedès: Localitat del Baix Penedès que s´encarrega de la higiene de tota la comarca.

Vallcarca: Poble del Garraf rodejat de muntanyes molt antigues i passades de moda.

Farrera de Pallars: Dona d´una vida sense pausa ni desperdici que li van dedicar un poble a l´alta muntanya.

Escunyau (Escunhau): Localitat de la Val d´Aran on van a parar tots els aparells que s´han espatllat i no funcionen. Riau, riau (això és per a fer la rima).

Castellbò: Poble de l´Alt Urgell on des de fa molt temps hi ha un castell que vetllava pel benestar de la seva gent...

Guardiola de Berguedà: Capital econòmica i financera de la comarca del Berguedà.

Llessui: Primera persona del present d´indicatiu del verb être (en francès ésser) quan va de viatge a un cert poble del Pallars Sobirà.

Das: Pueblo de la Cerdanya gerundense (léase cerdania) famoso por su generosidad. Es el único pueblo catalán no-catalán porqué es solidario, no como el resto de la insolidaria comunidad autónoma (la definició l´he trobada en una enciclopèdia de l´època pre-constitucional… És lo que hi ha!!!).

Lles: Localitat de la Cerdanya lleidatana. És allà on van els anglesos a demanar en matrimoni a la seva parella, i aquesta els hi respon afirmativament.

All: Localitat que també està a la Cerdanya (vaig aprofitar el viatge) que va declarar persona non grata al Comte Dràcula. Els seus habitants tenen problemes amb l´alè.

Setcases: Poble del Ripollès i també de l´Alt Empordà. Si suméssim els dos pobles llavors s´anomenaria Catorzecases.

La Vall d´en Bas: Poble de la Garrotxa on la gent baixa de les muntanyes per a beure en un got.

Sant Privat d´en Bas: Poble de la Garrotxa on la gent que ha baixat de les muntanyes ha begut massa gots.

Sant Estebe d´en Bas: És l´encarregat de repartir els gots a tota la població de la comarca.

La Canya: Poblet de la Garrotxa que és qui subministra tota la cervesa en gots de la comarca.

(Podem veure que la Garrotxa és una comarca on la gent està molt ben organitzada).

Pals: Localitat del Baix Empordà on la seva població és molt soferta i tothom hi descarrega la seva ira.

Colera: Poble molt perillós de l´Alt Empordà cada cop que bufa la tramuntana./ És on es va donar el primer cas d´una greu malaltia.

Porrera: Localitat del Priorat on hi havia una noia que li fotia molt a l´herba.

Espolla: És una població de l´Alt Empordà. És molt bonica. És prop de la frontera amb França. És… l´òstia!

Montseny: Poble del Vallès Oriental on hi ha una muntanya que és admirada per la seva gran intel.ligència.

La Llagosta: Població del Vallès Oriental famosa per les mariscades que es fot la seva gent. En temps de crisi, enlloc de crustacis la fan amb insectes. I només amb un!!!

Capdella: Poble del Pallars Jussà on les dones no tenen cap mena de possessió.

Molinos: Poblet de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, i és per això que els ecologistes han muntat un camp eòlic per a generar electricitat i quedi una mica més il.luminada.

Cava: Municipi de l´Alt Urgell, al peu de la serra del Cadí, on la seva gent pateix unes fortes resaques a l´endemà, després de cada celebració i festa. La seva gent s´hi dedicava any rera any a fer forats a la serra del Cadí fins a deixar-lo com un formatge.

Certascan: Llac d´alta muntanya, a Lladorre (Pallars Sobirà), on els gossos van a remullar-se després de prometre que diran la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.

Pessonada: Localitat del Pallars Jussà on els nens naixen de 2 en 2 i són posteriorment venuts a pes. Els castellans quan els compren se n´adonen que el seu pes és molt inferior al que es va acordar en la compra-venda.

Matadepera: Municipi del Vallès Occidental famós perquè en l´època medieval els càstigs públics i tortures a la plaça del poble els realitzaven llençant l´excedent agrari, enlloc de la clàssica lapidació. Això va ser la font d´inspiració segles més tard, dels pagesos francesos vers la fruita procedent de la península Ibèrica.

Manyanet: Poble del Pallars Jussà on tots els habitants de Saragossa a dutxar-se cada matí.

Peramea: Poble del Pallars Sobirà, on te uns arbres que donen uns fruits capaços de fer les coses més impensables del món al moment d´eliminar les seves impureses.

Peramola: Municipio de l´Alt Urgell, en Lleida. El mejor de la provincia. Es la ostia en vinagre, la pera y mola un huevo.

Senyor presi… tinc gana…!!!

.

Una carta desesperada al molt honorable presi del pais, Sr. Espardenyer, al que jo anomenaré Sr Espardenya:

Sr. Espardenya. Davant l´actual conjuntura de crisi generalitza mundial, i encara més greu en aquest pais de pandereta, m´adreço a vostè perquè aquesta situació està acabant amb mi. Tinc 5, no una, ni dues, ni tres, ni tan sols quatre… no!!! Cinc boques que alimentar… Bé jo només en tinc una, perquè si en tinguessi 5 em forraria anant per aquestes cadenetes de televisió de poca monta on fan aquests programes de me… que volten per aquí… Primer surtirien els típics homenets dient que la seva dona no els fa el dinar com deu mana… Després la típica gorda que demana perdó a la seva amiga i jo després ensenyant les meves 5 boques… Em presentaria a tots els concursos de menjar més ràpid que ningú més i guanyava de calle…
Bé senyor Espardenyota, perdó, Espardenya, no em distregui… Volia dir que tinc 5 criatures per alimentar. Formem part del col.lectiu que anomenariem família nombrosa (espero no haber de fer-li classes de matemàtiques…)


A veure si pensa fer quelcom per ajudar a alimentar als meus petits, i també de pas m´ajuda a mi, que jo també m´he d´alimentar, no? “tengo hambre”. Sé que no s´ho creu, perquè vosté no és home de paraula, però no tothom és igual… o sigui que li adjunto una fotografia amb els 5 pobrets… Li dono una pista de les necessitats que farien falta per afrontar una crisi com aquesta: Necessitaria un palacete a la Provence francesa, així tindriem un sostre on poder tindre els meus petits, un Cascadillac per poder transportar-los i 8000 milions d´euros en un compte a Suïssa per tal que no haguem de patir altres dificultats econòmiques. Moltes gràcies senyor Sapatilla, perdó, Espardenya... Esperarem impacients els seus ajuts...



(carta enviada uns dies més tard, setmanes, perquè en aquest pais, els ajuts van tant poc a poc...):

Moltes gràcies senyoret Espardenya. Estem profundament agraïts tan jo com els meus cinc petits, pel seu ajut de 300 grams de pinso, galetes caducades i besugo podrit... Li envio una fotografia per a que vegi amb quina gran emoció estan devorant els ajuts socials que el govern otorga a les famílies nombroses... Atontadament, perdó atentament... 6 boques que clamen txitxa (o chicha...)

Veient els resultats, passo de demanar per la meva mascota... Veien que en aquest pais els ajuts no arriven, millor és procurar-li´s un futur millor amb els estudis... Si vol li envio i el pot possar en alguna cartera ministerial. Sincerament, crec que ho podria fer millor, cosa que no costa gaire... A més crec que dóna millor imatge que segons qui... És més mono i sempre podria amenitzar les tortuoses i vomitives sessions parlamentàries amb música tipus xaranga... Sap interpretar aquella cançó que cantaven els pallassos de la tele, i aquella que diu " vamos a contar mentiras..."
Bé confio en que faci l´esmentat fitxatge, surtirà guanyant... Fins aviat senyor Espardenyota. Un altre cop atontadament, ai, perdó atentament, un munt de boques i bocotes...

L´alcohol i les seves conseqüències

“Osti tu. Quin fart de foter-li ahir. Avui estic petat”. Aquest és un comentari molt típic i lamentable que es fa molta gent. Claro!!! Tota la nit cubatilla per aquí, cubatilla per allà, fotent-li sense coneixement i l´endemà no hi ha qui ho suporti. Sempre xumant per tal de treure la part més bestiota d´un mateix. Sempre al costat de la barra dient amb la veu cazallera, la boca torta i fent-se el graciós: “camareraaaaa un altre Brugal, però aquest amb poca coca cola, que la coca cola em senta molt malament, i per al meu amic un anís del Mono”.

Arriva la cambrera i diu: “noi com no et treguis l´espartenya de la bocota no farem res… A més, fas pena i pudor. Val més que vagis al vàter i et fotis un glob de la tassa del cagadero! T´has vist la fatxa que fots?” “Quina cambrera més simpàtica que tenen en aquest barot!!”

Llavors l´individu en qüestió torna a l´atac: s´encara cap a una altra pobra víctima, i ella que ja el veu vindre, fot el camp. Enganxa a una altra tia que volta per allà i li diu: “euusdwd2df nnmidwlemuuu ñpsteef amb madaleneeees, hip!”. Ella queda estupefacta, no sap si és finlandès o idiota… i el que és pitjor, les apestoses bafarades que sempre acompanyen aquestes escenes. La pobra tia no en té prou aguantant les animales que li diuen sinó que encara ha de suportar una pudorada que no hi ha Cristo que la aguanti (la tia pensa: este tío huele a demonios). Allò que si hi haguessin 4 tocinos a la vora fugirien corrent de la pudorota…

Un ho veu molt bonic en aquells moments d´eufòria, però no ens enganyem, l´alcohol ens ho fa veure (i beure) tot distorsionat. Provoca que les coses es vegin doblades doblades, hip!! Aquí teniu un exemple. Si mireu la imatge en condicions normals (com Déu mana) veureu una filera d´ampolles. Si anéssiu beguts veurieu la imatge borrosa i doble. Vaja! Que sou tots una colla de borratxos i sempre aneu petots.

Sóc un Bestiota

Aquí tenim un parell de retrats de l´Agamenon, creador de tot això. Només un paio amb un aspecte tan lamentable és capaç de fotre aquestes cosotes per internet. Hi ha altres imatges, una feta en un fotomaton quan va pujar l´Everest (va ser el primer en pujar un fotomaton a l´Everest), una altra fotent un calvo (no un clavo), però no les trobo interessants.

.

Mirant per l´àlbum familiar que vaig trobar amagat per les masmorres van aparéixer algunes joies. Una d´elles és quan l´Agamenon tot just surt de l´ou. Crec qué afortunadament és un document únic (aviat les veurem publicades per Telecino). També tenim una altra imatge patètica; es tracta de l´Agamenonot fent un exercici d´equilibris amb un got de birra un dissabte per la nit. Aquí estan. Aviso que les imatges són molt fortes i poden produir greus conseqüències a la salut. Si esteu menjant acabeu de menjar tranquilament, bon profit, i mireu després d´haber fet la digestiu, per si de cas... I aviseu un metge!

GALERIA D´ART CONTEMPORANI

Com be diu el seu nom, aquest és un apartat dedicat a l´art. M´havia proposat a pintar una sèrie de quadres, però el Parkinson no em permet (No confondre-ho mai amb Parkingson: malaltia apareguda a finals del segle XX, que produeix grans tremolors en tot el cos als bojos del volant, cada cop que aparquen el seu cotxe). En canvi, alhora de beure algun còctel no em tremola res. Quines coses, no ho entenc, però be… a lo que anava; que convido a qualsevol valent que no li tremoli el pols (almenys) per a que faci alguna aportació no interessada. També si vol aportar quartos serà molt ben rebut i ben benvingut!!!

Estampida de caracoles.
Luna reflejada en un bidet.
Ostras comiendo bocadillo de morcilla en Soria.
Discusión entre gorriones y una trucha.
Plato de lentejas tocando el violin.
Camello contemplando un campo de remolacha.
Sifón con olivas en un paisaje lunar.
Mar enbravecido en Ciudad Real.
Ciclogénesis coaxial en el congreso.
Campeonato de fútbol en un campo de melones.
Lombrices jugando al póker.
Lucha titánica en un aseo.

Rebuzno monumetal en la ópera.
Niña comiendo bellotas.
Casa adosada en un rascacielos
Manada de ñus en Central Park.
Botijo meditando sobre el cultivo de los rábanos.
Ramsés II haciendo surf en Albacete.
Idilio de una jirafa con un pato en las Molucas.
Desembarco monumental en un sofá.
Tortura televisiva un domingo por la tarde.
Ballena haciendo malabares en las Ramblas.
Merluza tomando un refresco de tortilla.
Napoleón, Atila y don Pinpón en Jeep.
Odalisca comiendo un pastel de garbanzos.
Curva peligrosa en el espacio intersideral.
Sonrisa de un jabalí con cosquillas.
Pesca de altura en el río Francolí.
Mosca del vinagre haciendo sudokus.
Anciano paseando en un atardecer en Saturno.
Mosquito acóbata con traje de buzo.
Sardinas en lata jugando la Superbowl.
Barco merlucero en Mongolia.
Primer ministro comiendo un frankfurt.
Oscuro amanecer bajo el mar andorrano.
Reina de corazones haciendo la esquina.
Hipopótamos volando en un vaso de anís.
Cruce de caminos sideral.
Pelota de ping-pong en la trompa de Eustaquio.
Galápagos jugando al mus.
Gran baile de etiqueta de un gusano con fiebre amarilla.
Oreja sorda con caries.
Batalla naval en una botella de cazalla.

Diccionari enciclopèdic d´ilustres i estrellats de la música contemporània i estridenta.

Do (de pit): Dóna caracteritzada per tindre uns popots molt afavorits.

Re: Segona nota musical de la qual ningú espera cap cosa./ És lo que fa qualsevol individu de vida nocturna quan entra a atacar a una tia de Lleida.

Mi: Tercera nota musical. Es caracteritza per ser molt egobestiota i no mirar mai pels demés.

Sol: Cinquena nota musical. Els paios la utilitzem sempre per definir la nostra situació personal.

Sol-la: Composició de dos notes musical que no s´ha donat mai. No existeix, igual que els billets de 500 euros.

Si: setena nota musical. Els tios la escribim sempre amb accent,. Elles sempre utilitzen la forma no accentuada.

La-mi-do: Notes en estat d´èxtasi després d´haber anat de putes./ Estat en que queda un Calippo que quita el hipo quan se li treu tot el suc.

Laredo: Festa que fan 3 notes musicals molt calentes en certa localitat de Cantàbria.

Si fa sol: bonica composició de 3 notes que s´ajunten i fan un menage à trois sempre que les condicions climatològiques ho permetin. Millor en cap de setmana i vacances. Mai en horari nocturn.

Si mi la mire: Fantasia musical que té qualsevol que es creua pel carrer amb una “maciza”.

Si mire mi la fare sol: Combinació malaltissa entre un que s´exita quan és observat per un altre. Simplement lamentable.

Lo: No és cap nota, però si ho fos podriem crear el mot falo.

Mi ssi: És la versió musical d´un extraordinari jugador del Barça. Ho havia de possar. Si no ho faig revento. Està de moda i tothom en parla.

.

TRACTAT TEÒRIC DE L´ECOÑOMIA PRÀCTICA APLICADA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN UNA CONJUNTURA ADVERSA.

L´ecoñomia és la ciència que estudia la relació de possessió que hi ha entre certa part del cos femení (o femella en cas de les bèsties) i l´altra part implicada, que sempre admetrà que és de la seva propietat i dirà allò de “es mia”. Actualment el cicle ecoñòmic és descendent, això vol dir que baixa l´oferta d´aquesta part femenina (quina putada). Alhora fonts informatives col.laboradores amb la nostra redacció constata que la demanda està augmentant, i és que la gent ja no s´aconforma en veure l´Aramis Fuster per la televisió (és que hi ha massa guarro per ahí). Tot això junt fa que els preus pugin d´una manera incontrolada (molta inflació) en una època on diuen que l´economia internacional no va bé (un altre dia parlarem d´això). Aquesta inflació provoca un descontentament generalitzat. A veure, cal ser sincers i a la gent que li pugin el preu del pa, de la llet (i la mala llet més barata) i del gasoil tant se li´n fot, però que pugin els preus dels patacons ho veuen com una cosa inconcebible i que pot portar a aquest pais a la decadència total. El que hi hagi un president que faci sabates (Sb) i sigui un sabatot tira que te va, però aquesta crisi ecoñòmica pot acabar amb qualsevol espectativa de tota la demanda i tota espectativa de qualsevol demanda (toma frasecita).

És molt habitual sentir la proposició “la ecoñomía y no de otro”. Que n´és de sabi el refranero popular. Lo que no diu és que “el otro” pot ser no pensa lo mateix sobre l´ecoñomia d´un tercer. En aquest pais de chufles i pandereta es tercia molt el mirar l´ecoñomia aliena i alhora que no li toquin la seva. A això se li diu comunisme… però a qui l´importa el comunisme!

Les potències ecoñòmiques s´afanyen a mirar cap a dalt i dir “pues sí”.

Espero que hagi quedat ben clar aquest tema que actualment està tant de moda i porta tants maldecaps a la gent de peu. La gent de cotxe no té aquest problemes. Més si és de gama alta. Cal afegir que els cotxes es qualifiquen amb el concepte gama. En el cas de les putotes el terme és standing.

En qualsevol secció d´una Redacció es dóna la possibilitat que el lector pugui aportar sobre el tema i debatir-ho. Aquest no és lo cas, ja que tot lo exposat en les ratlles superiors és quelcom que no admet cap mena de dupte i és una veritat absoluta; una, grande (el tamany sí importa) y llibre (la “l” del teclat a vegades em falla. He dit falla,fale?). Au, siau!

En vermell tenim la corba de la demanda.

En blau la corba de l´oferta.

En verd les corbes perilloses. Piensa en verde.

Estava mirant el gràfic i m´està recordant un quadre del miri miri Joan Miró. L´anomenaré “Oreja sorda con caries”.

.